Assegurances de vida, la mina d’or de la banca, amb marges de fins al 50%

20 milions d’espanyols tenen una assegurança de vida. Moltes persones ho contracten perquè així el banc els millora la hipoteca, o perquè està inclòs amb la quota de la targeta de crèdit. El que la gent desconeix és que aquest tipus de producte és un autèntic filó de rendibilitat per a qui el comercialitzen.

“L’assegurança de vida és la pòlissa més rendible que ven el sector assegurador, només a l’alçada de les assegurances de decessos. Els marges que s’obtenen estan entre el 33% i el 50% del preu que paga el client”, explica un directiu d’una de les majors asseguradores espanyoles.

A Espanya, al 2017, les assegurances de vida-risc (aquells pels que la persona es cobreix davant la possibilitat de quedar invàlid o morir) van generar unes provisions tècniques de 5.964 milions d’euros, d’acord amb les dades divulgades per Unespa, la patronal del sector.

D’aquest import, quasi la meitat són assegurances de vida renovables anualment. És a dir, que l’assegurat paga una prima per estar cobert 12 mesos, però quan venç el contracte l’asseguradora no té obligació de tornar-lo a assegurar.

Aquest tipus d’assegurança està controlat majoritàriament pels bancs, amb una quota de mercat que supera el 70%. És a través de les sucursals on més pòlisses de vida es comercialitzen, i altres canals d’asseguradores s’han queixat reiteradament de pràctiques abusives en la venda d’aquests productes.

“Portem anys tractant de que canviï la legislació per tal de que el banco no tingui tan fàcil col·locar al client l’assegurança de vida a qualsevol preu”, explica Martín Navaz, president de la major associació espanyola de corredors d’Assegurances, Adecose.

El darrer cavall de batalla és la reforma de la llei hipotecària, que prohibirà condicionar la concessió del préstec a la contractació d’altres productes i obligarà als bancs a acceptar que el client contracti les assegurances de vida (en cas de que sigui necessari) amb l’asseguradora que desitgi.

Una de les conseqüències que té la forta implantació dels bancs en la distribució d’assegurances és que acaben imposant preus cars en aquestes pòlisses. En moltes ocasions busquen compensar així els descomptes en el preu de la hipoteca.

“Així es distorsiona el mercat. El client hauria de tenir més fàcil comparar i  hauria d’haver-hi uns preus més competitius, apunta Navaz.

Contractat en la oficina

Un informe elaborat per la consultora Global Acturial posa de relleu les enormes diferències que existeixen entre contractar una assegurança a la sucursal del banc i fer-ho a través d’altres canals. L’estudi es centra en les assegurances de vida-estalvi, on el component financer té més pes que l’assegurador.

De mitjana, recórrer al banc per a aquest tipus de pòlisses suposa pagar un 48,3% més que si s’adquireix per mitjà d’una asseguradora tradicional. Aquesta consultora va elaborar l’informe visitant d’incògnit les oficines 12 bancs i 15 companyies d’assegurances per a demanar preu al contractar una assegurança que garanteixi un capital de 120.000 euros en cas de mort o invalidesa permanent.