26/04/2018
Per: El Mundo
Expulsar als okupes en qüestió de dies en front dels mesos, i fins i tot anys, que pot durar el desallotjament d’intrusos en l’habitatge d’un particular. Aquest és l’objectiu de la modificació de la Ley de Enjuiciamiento Civil que s’ha aprovat en la Comissió de Justícia del Congrés amb la finalitat de garantir el dret a la propietat dels particulars i les administracions públiques.
Es tracta d’una proposició afavorida pel PDeCAT i recolzada pel PP, Ciudadanos i el PNV. El text ha comptat amb l’oposició del grup confederal Unidos Podemos, Esquerra Republicana i el PSOE. Una modificació que serà remesa al Senat on, segons la composició actual de la cambra, quedarà aprovada definitivament.
D’acord amb l’article que es pretén modificar en la llei, els habitatges pertanyents a persones físiques, a entitats socials i les d’administracions públiques seran beneficiaris d’aquest nou procediment de desnonament sol·licitant "la immediata recuperació de la plena possessió d’un habitatge o part d’ell sempre que s’hagin vist privats d’ell sense el seu consentiment".
Aquesta modificació de la Ley de Enjuiciamiento Civil "en relació a l’ocupació il·legal d’immobles" preveu que el desallotjament es produeixi en menys de 20 dies establint un procediment agilitzat.
"Es tracta de prevenir casos como el succeït a Barcelona on un home es va trobar el seu habitatge ocupat per una màfia o el caso d’habitatges públics per a us social que es trobaven ocupades per a plantar marihuana", ha assenyalat Lourdes Ciuró del PdCAT que ha afavorit la modificació. Una iniciativa que, d’acord amb el grup proponent busca combatre "l’existència de màfies okupes que s’aprofiten de la vulnerabilitat aliena".
Una mesura envoltada en una certa polèmica davant la que la diputada Ciuró ha volgut aclarir que aquest canvi en la normal "no es pot aplicar a persones que deixen de pagar la quota de lloguer, la quota hipotecària ni a persones que ocupen habitatge de grans especuladors o fons voltors".
Des del Partit Popular han destacat que es tracta d’un canvi per a donar resposta "a un augment del 92% dels delictes d’ocupació" i que es centra en "combatre a grups criminals i moviments antisistema que utilitzen béns públics i privats en benefici propi".
Des de Ciudadanos han criticat que la distinció entre habitatges de particulars i els habitatges pertanyents a d’altres persones jurídiques el que a criteri del partit taronja es traduiria en que "s’estaria posant l’ocupació il·legal al mateix nivell que un procediment d’expropiació pública amb totes les seves garanties, legitimant una mena d’expropiació il·legal i posant en la diana de les màfies els habitatges que queden excloses d’aquesta protecció perquè en tindrien prou amb entrar als portals immobiliaris d’internet".
Malgrat tot, des del PSOE, el grup confederal Unidos Podemos i Esquerra Republicana han emès un vot en contra.
El diputat de Podemos Rafa Mayoral considera que aquesta modificació legal suposa "violar les obligacions internacionals en drets humans" perquè "s’impulsen procediments sumaris on es restringeix el dret a l’habitatge i a la possibilitat d’un judici just" d’un canvi legislatiu que ha elevat a la categoria d’"atac a la democràcia". Tanmateix, Mayoral ha anunciat la intenció del seu partit per a recórrer davant del Tribunal Constitucional aquesta modificació.
Des d’ERC la diputada Ester Capella i Farré ha justificat el vot en contra del seu grup explicant aquest canvi en la ley de enjuiciamiento civil " és una modificació processal que no ve a solucionar el problema del dret a l’habitatge" ni a "reparar la situació real".
El nou procediment
Quan el propietari hagi detectat l’ocupació d’un habitatge les autoritats traslladaran una notificació als intrusos, que és extensible per a aquells que no es trobin a l’habitatge en el moment d’entregar-se la notificació.
A partir d’aquest moment s’exigirà als ocupants que justifiquin la situació de possessió que podrà estar fonamentada "exclusivament" en l’"existència d’un títol suficient per a posseir l’habitatge o en la falta de títol" per part del propietari.
Si no existís "justificació suficient" per part de l ocupa, "el tribunal ordenarà mitjançant auto la immediata entrega de la possessió de l’habitatge". Una decisió sobre la que "no cabrà cap recurs i es portarà a efecte contra qualsevol dels ocupants que es trobessin en aquest moment en l’habitatge".
La sentència es dictarà "d’immediat" en cas de que els ocupes no contestin al requeriment en el termini previst de cinc dies. La llei, a més, possibilita l’execució, si així ho sol·licités el demandant, sense la necessitat de que transcorri el termini de 20 dies previst en la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Comunicació als Serveis Socials
Sense garantir la alternativa habitacional per als desnonats d’aquestes ocupacions, la llei contempla la comunicació "als serveis públics competents en matèria de política social" en diferents fases del procés "si procedís la seva actuació", encara que no d’ofici si no una vegada s’obtingués consentiment de "els interessats".
La primera d’elles, en cas d’identificar-se als ocupants a l’efectuar la notificació de la demanda, a l’acordar-se l’entrega de la possessió de l’habitatge i el desallotjament i també quan es fixi la data per a executar el desnonament. A l’establir-se l’entrega de la possessió, es fixa un termini de set dies per a que aquests serveis públics puguin "adoptar les mesures de protecció que en el seu cas procedeixin".