Rendes vitalícies, l’aposta de les asseguradores

S’han convertit en la nineta dels ulls de l’estalvi de les asseguradores. La contractació de rendes vitalícies creix com l’escuma al caliu de les males notícies sobre la pujada de les pensions i la sostenibilitat futura del sistema. En concret, al tancament de l’any passat, “17.754 persones majors de 65 anys varen transformar el diners aconseguits amb la venda d’algun element patrimonial en una font garantida d’ingressos de per vida”, ressalten fonts de la patronal Unespa.

Bona part d’elles, atretes per els seus avantatges fiscals. Qualsevol guany patrimonial obtingut per una persona de 65 anys o més per la venda d’un actiu queda totalment exempt de tributació en l’IRPF, fins a un límit de 240.000 euros, si l’import de la venda es reinverteix en una renda vitalícia amb una asseguradora.

A més, aquests guanys tributen com a rendes de l’estalvi, és a dir, al tipus fixe del 19% (imports inferiors a 6.000 euros) o del 21% (entre 6.000 euros i 50.000 euros). L’actiu a vendre pot ser des d’una segona residència, accions, fons d’inversió o terres, fins a una oficina de farmàcia o una llicència de taxi.

I de quant pot ser aquesta renda que complementaria la pensió? Dependrà de les condicions de cada asseguradora, però segons càlculs del sector, una aportació d’uns 63.000 euros (sense drets d’herència) es pot traduir en una mensualitat vitalícia de 350 euros al mes. “Aquesta aportació (63.000 euros) equival a un terç del patrimoni mitjà que tenen les llars espanyoles, segons el Banc d’Espanya. Per tant, és un import factible”, ressalten a Unespa.

“És un mercat en creixement i és previsible que en el mitjà i llarg termini pugi la demanda”, reconeix José Antonio Iglesias, subdirector general comercial de VidaCaixa, entitat en la que actualment més de 300.000 clients complementen els seus ingressos amb una renda addicional garantida. L’any passat les primes aportades van créixer un 15%. En opinió d’Iglesias, “són una solució que s’ajusta molt bé a les necessitats socials actuals derivades dels reptes que planteja la longevitat”.

També Álvaro Castillo del Carpio, director de desenvolupament de negoci de Mapfre Vida, confirma que “en los darrers dos anys s’ha incrementat la venda d’aquests productes, cosa que demostra el seu atractiu per a persones que vulguin garantir-se un ingrés definit, amb independència de les fluctuacions dels tipus d’interès”.

És precisament la baixa rendibilitat que ofereix el producte el que darrerament s’està qüestionant, ja que quan repunten els tipus d’interès el client podrà trobar altres vies molt més atractives. Si bé Castillo del Carpio creu que des del punt de vista financer són més interessants que un estalvi en un producte tradicional de renda fixa, “encara que hi hagués un repunt de tipus d’interès”, esmenta que per tal de salvar aquesta situació futura, “alguna de las modalitats de rendes que comercialitzem disposen d’una clàusula de revisió als cinc anys des del moment de la seva contractació, cosa que permet adequar la rendibilitat del producte davant d’una possible pujada de tipus d’interès”.

Xavier Bergé, responsable de la corredoria i desenvolupament del negoci de pensions de GVC Gaesco, admet que “el rendiment financer és escàs, però el motiu no és guanyar diners, ja que això ho hauríem d’haver fet abans; ara toca tenir un ingrés addicional periòdic, constant i garantit”. I resumeix: “Són un mal producte financer, però és un bon producte en termes fiscals per a gestionar un patrimoni i també per a garantir una renda addicional de per vida”.