93 794 31 68

El Banco de España avisa de la forta retallada de les pensions futures

18/10/2017
Per:   el Periódico

El Banco de España avisa de la forta retallada de les pensions futures

El Banco de España estima que les reformes de les pensions ja posades en marxa en els darrers anys condueixen a una reducció dràstica d’aquestes prestacions a mitjà termini. En concret, les dades apunten a que la pensió mitjana, que amb dades del 2013 es situa al 60% del salari mitjà, caurà fins al 40% del sou mitjà al 2060 i això només si l’entorn econòmic és "molt favorable", donat que en cas contrari, podria ser pitjor. Alguns estudis citats pel Banco de España estimen que la pensió mitjana en el 2050 serè el 30% inferior que la prestació prèvia a la reforma del 2013.

Tenint en compte aquest avís, el Banco de España aconsella als polítics decidir ara quin nivell d’ingressos mitjans es pretén per als futurs jubilats i, a partir d’aquí, determinar les fonts necessàries d’ingressos. Però, per sobre de tot, el Banco de España recomana "transparència" en aquest debat, segons es desprèn de l 'Informe Anual' de la institució publicat aquest dimarts, en el que analitza els principals reptes i les perspectives de la economia espanyola.

D’acord amb l’esmentat informe, les reformes introduïdes en anys recents permeten contenir l’evolució de la despesa en pensions "encara a canvi d’una disminució de l’import de la pensió mitjana respecte al del salari mitjà". En la seva opinió "les tasques pendents per al futur en aquest àmbit consisteixen, per tant, en determinar la relació desitjada entre salaris i pensions, i les vies per tal de garantir la suficiència d’ingressos del sistema", s’afirma. Entre les opcions de debat, també es proposa seguir actuant sobre el retard en l’edat de jubilació o l’impuls de plans privats de pensions.

PETROLI I TIPUS D’INTERÈS

Aquest és un dels missatges crucials que trasllada l’organisme que presideix Luis María Linde en el seu informe, en el que s’assenyala l’atur estructural, l’envelliment i la productivitat com les tres prioritats que ha d’atendre la política econòmica espanyola per garantir el creixement de l’activitat i el benestar a mitjà termini.

L’organisme certifica que "l’economia espanyola va mantenir un elevat ritme de creixement al 2016, superant les expectatives vigents abans de que s’iniciés l’any" i avança que "s’espera que la recuperació continuï al 2017", si bé adverteix de l’ existència de "riscos significatius".

L’avanç del proteccionisme en el comerç mundial, la previsible pujada dels tipus d’interès, la baixa rendibilitat de les entitats financeres i l’encariment del petroli, són els quatre factors de risc que el Banco de España percep per a l’economia espanyola per la seva elevada apertura a l’exterior, el seu alt nivell d’endeutament públic i privat, l’encara elevada taxa de morositat de la banca i la seva gran dependència energètica exterior.

L’organisme supervisor de les entitats financeres  avisa de que malgrat les millores aconseguides en la morositat i en els nivells de capital, la banca espanyola es manté vulnerable davant la possibilitat de vaivens de l’economia (proteccionisme, pèrdua de valor de determinats actius o encariment de la prima de risc) que podrien acabar provocant noves restriccions del crèdit. Aquesta situació, segons el supervisor, exigeix augments addicionals d’eficiència en les entitats i suggereix considerar les vies de "una certa consolidació addicional dins del sector" (fusions)  i de buscar "fonts alternatives de recursos" (per exemple, un major cobrament de comissions)

PUJADA DE TIPUS D’INTERÈS

En el seu informe anual el Banco de España també analitza l’impacte que tindria una possible pujada dels tipus d’interès d’un punt percentual sobre una economia altament endeutada com l’espanyola.

D’acord amb el seu anàlisi, aquest encariment "no es traslladaria per igual a tots els agents de l’economia". L’impacte "podria ser ràpid, però relativament modest", en el cas de les llars i les empreses, si, como va succeir en els darrers mesos de l’any passat, aquesta pujada es concentra sobre tot en els tipus a llarg termini. Pel contrari, en el cas del deute públic de les administracions, l’efecte podria ser "més intens" en termes de major cost, però també "més lent".



Comparteix aquesta noticia a: