El Tribunal Constitucional declara nuls determinats articles de la Llei d’hisendes locals que afecten a l'impost de plusvàlua quan es produeix una minusvàlua

El passat dia 11 de maig de 2017 el Ple del Tribunal Constitucional va dictar sentència en relació a una qüestió d'inconstitucionalitat promoguda pel Jutjat Contenciós-Administratiu n. de Jerez de la Frontera en relació amb els articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, d'aplicació estatal, relatiu a l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut popularment com Plusvàlua Municipal.

La situació fàctica a què fa referència l'esmentat recurs d'inconstitucionalitat es manifesta en els supòsits en què ha existit una transmissió d'un immoble per qualsevol títol i es produeix en realitat una minusvàlua o pèrdua patrimonial clara.

Amb anterioritat, concretament el passat mes de febrer i març, l'Alt Tribunal s'havia pronunciat en el mateix sentit però declarant inconstitucionals els articles de la normativa reguladora d'aquest impost però que afectaven únicament a Guipúscoa i Àlaba.

Ara, la decisió de la sentència declara nuls determinats articles de la regulació de l'impost de la Llei d'Hisendes Locals d'aplicació estatal, ja que se sotmeten a tributació en el mateix "situacions inexpressives de la capacitat econòmica, impedint que els subjectes passius puguin acreditar aquesta circumstància."

La sentència  fa, entre d’altres, la següent reflexió: la circumstància que el naixement de l'obligació tributària es fes dependre, llavors i també ara, de la transmissió d'un terreny, "podria ser una condició necessària en la configuració del tribut, però, de cap manera, pot erigir-se en una condició suficient en un tribut l'objecte del qual és l'"increment de valor" d'un terreny".

Al fet d'aquesta transmissió s'ha d'afegir, per tant "la necessària materialització d'un increment de valor del terreny, exponent d'una capacitat econòmica real o, si més no, potencial. No obstant això, quan no s'ha produït aquest increment en el valor del terreny transmès, la capacitat econòmica pretesament gravada deixa de ser potencial per convertir-se en irreal o fictícia, violant-se amb això el principi de capacitat econòmica".

Així doncs, determina la sentència que el legislador haurà de modificar la Llei Reguladora de les Hisendes Locals relativa a l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, podent reclamar la devolució en concepte d'ingressos indeguts dels quatre últims anys en els supòsits en que sigui d'aplicació aquesta sentència.

Mentrestant, si es produeix el supòsit recollit en aquesta sentència i fins que no s'aclareixi la modificació d'aquests articles de la Llei d'Hisendes Locals, cautelarment entenem que si estem davant del sistema d’autoliquidació, s’hauria de presentar, fer-ne el pagament i després demanar-ne la nul·litat i la conseqüent devolució de l'import ingressat, i si la liquidació la gira l’Ajuntament al subjecte passiu, caldrà  formular-ne recurs.