09/03/2017
Per:
Durant els 250 dies laborables de 2016, es van firmar a Espanya 281.328 hipoteques. De mitja, 1.125 famílies espanyoles van passar diàriament per la notaria i van firmar el seu compromís de tornar els diners prestats, més un interès, en còmodes terminis mensuals. Res nou en un negoci que és comú a Espanya des de l'arribada de la primera Llei Hipotecària, aproximadament al 1861.
Durant més d'un segle hem tingut hipoteques i aquestes han estat un bon negoci bancari amb garantia real: l'habitatge. Però al 1992, la Llei 971992 de Mediació d'Assegurances i Reassegurances Privades va obrir la porta a que les societats poguessin vendre assegurances i, amb això, la banca va veure una oportunitat per generar alguna cosa que no suposava cap risc: comissions. Totes elles van obrir corredories o agències i van començar a vendre assegurances en sucursals, malgrat que l'article 4.d de la Llei 26/1988 sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit prohibia fer negocis diferents al del seu "objecte social exclusiu".
Des d'aleshores, hi ha hagut una constant queixa entre els professionals del sector assegurador i les organitzacions de consumidors, ja que els bancs no s'han limitat a vendre assegurances: la seva actitud de mercat ha anat degenerant fins a caure en la imposició o vinculació al més pur estil sicilià on l'assegurança és "l'oferta que no podrà deixar escapar" (si vol el préstec). A més, el model s'ha contagiat fins a adquirir el comportant d'un cartell sectorial.
· Una transposició de la Directiva CE Hipotecaria que no arriba
Curiosament, les lleis (el banc és un agent d'assegurances anomenat "OBS") han anat prohibint la coacció en la distribució d'assegurances, un procés respectat per tothom menys per aquest canal. La coacció és un delicte tipificat en l'article 172.1 del Codi Penal. I, pregunto: és ètic que a una família se li obligui a contractar assegurances per varis milions d'euros i se l'amenaci amb denegar-li el préstec si no cedeix a la "oferta siciliana"? Les consciències no estan tranquil·les: la FIPER o FIPRE no informen a les assegurances o se'ls indica la seva contractació voluntària, mentre que en la sucursal se'ls informa obligats.
Potser per això el Defensor del Poble, al seu recent Informe Anual corresponent al 2016, ha denunciat que el Ministeri d'Economia posi impediments a una immediata transposició de la Directiva CD Hipotecaria de 2014, que hauria d'haver estat incorporada al nostre Dret des del passat 21 de Març del 2016. Aquesta Directiva declara que vincular assegurances i préstecs hipotecaris és una pràctica abusiva contrària als Drets del client bancari.
· Assegurances en banca que costen més del 300%
Per què ho és? Que no és un benefici per l'hipotecat comptar amb una assegurança de la llar i una altra de vida? Sí, evidentment, si és l'assegurança que li convé. Però ni totes les assegurances són iguals ni costen el mateix. Així, en banca, podem trobar assegurances de vida que arribin a costar més del 300% del que costarien al mercat lliure; i en assegurances de la llar trobaríem clàusules lesives per l'assegurat, com: no cobrir el contingut de la casa si no es perd (com a mínim) el 85% del valor declarat, la limitació de danys per aigua a tercers a 1.000€, o limitació del capital de responsabilitat civil per sinistre a 30.000€ (encara que al fulletó indiqui que és de 300.000€). O excloure de l'assegurança de vida anar en bici, treballar com a transportista o en la construcció.
Permetre imposar assegurances irrevocables que encadenen per dècades o tota una vida amb una asseguradora que no es tria, i a un preu que aquesta mateixa decideix al gust en base a les comissions, és quelcom propi d'un Estat de Dret modern?
A qui beneficia que la llei no s’actualitzi? A 1.125 famílies que, diàriament, són víctimes d'abús? El dret a escollir lliurement no pot ser violat per l'interès d'un sector econòmic. O sí?