07/04/2020
Per: el confidencial
El sector comercial té els cinc sentits pendents del Consell de Ministres que es celebra aquest dimarts, cita en la que espera que l’ Executiu llanci alguna mesura en el seu recolzament, sobre tot després de quedar fora de les polítiques de lloguer anunciades la setmana passada. Era llavors quan, inicialment, s’esperava que el Gobierno deixés establert un marc amb les regles de joc per a amos i llogaters d’establiments comercials, però aquest va limitar a l’habitatge el seu pla.
Set dies després, la pressió per part dels grans jugadors és màxima, amb l’afegit de que tampoc el sector empresarial és un bloc unit, si no que els interessos són dispars en funció de quin paper jugui cada companyia: propietari o llogater. Els primers estan especialment interessats en que es detalli una normativa de lloguers, com s’està fent a la resta de democràcies europees comparables, mentre que els segons estan essent més bel·ligerants en aconseguir ajudes operatives i fiscals amb les que compensar el tancament dels seus establiments per l’estat d’alarma, ara, i la caiguda del consum que vindrà després.
Amb aquestes cartes sobre la taula, el Ministeri d’Indústria està intentant encaixar-les en una baralla difícil d’ordenar. La mesura que sembla més plausible treure endavant, segons fonts consultades, són les relacionades amb el lloguer, paquet que en un primer moment es va dissenyar sobre la base d’establir quitacions als negocis que havien estat obligats a tancar, que ara s’espera que puguin inclinar-se més cap a una moratòria del pagament de las rendes mentre duri aquesta situació excepcional, i el seu pagament fraccionat en un termini mínim d’un any.
Des de la cartera dirigida per Reyes Maroto, no han respost a les preguntes d’aquest mitjà, un silenci que, segons afirmen diferents fonts empresarials consultades, està essent també una màxima en la seva interlocució, el que acreix encara més la incertesa que es viu en els despatxos d’aquestes companyies, quines dues grans patronals, la Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) i Anged, també han entrat en joc, encara amb diferents estratègies.
La primera ha demanat obertament a l’Executiu una bateria de mesures que van des de crèdits fiscals i reducció d’impostos als llogaters dels locals fins a l’exempció de quotes de la Seguretat Social i major flexibilitat per tal d’accedir als avals de l’ICO. Pel que respecta als amos, han sol·licitat deduccions fiscals per als que acceptin ajornar o bonificar rendes. Una vegada es puguin tornar a obrir les portes de parcs i centres comercials, les seves peticions van adreçades a ampliar l’horari comercial així com tots els diumenges i festius, reduir els tipus d’IVA i fins i tot poder llençar un període especial de promoció de vendes sense aquest impost per tal d’incentivar el consum, o ajudes laborals.
Darrera d’aquest ampli espectre de propostes estan els diferents interessos dels membres d’aquesta associació, ja siguin propietaris o llogaters. A més, aquests dos grups no són blocs units, ja que mentre pel costat dels comerciants hi ha diverses sensibilitats en funció de si parlem de grans cadenes o petits comerços i professionals autònoms, pel dels amos el desequilibri ve pel pes dels gegants gals (Unibail, Klepierre, Carmila o Auchan), quina sensibilitat cap a la realitat espanyola, segons les fonts consultades, difereix de la mostrada pels gegants nacionals, com Merlin, Lar o Neinver.
Anged, per la seva part, ha donat un pas al front i el proper dimecres ha convocat als mitjans per tal d’analitzar la situació en que es troba el sector de la distribució comercial, especialment el de no alimentació, que porta tancat des del decret d’alarma, les seves perspectives d’evolució i de sortida de la crisi. Encara que des d’aquesta associació han deslligat aquesta cita del Consell de Ministres d’aquest dimarts, sí que han anunciat que el seu president, Alfonso Merry del Val, i el director general, Javier Millán-Astray, valoraran les mesures econòmiques ja anunciades pel Gobierno i les propostes sectorials.
La tensió es redobla amb l’amenaça de que, si el Gobierno no dóna un pas al front, es corre el risc de que siguin els tribunals qui hauran de posar ordre entre aquesta divergència d’interessos, enquistant encara més la situació, com a mínim, en el que es refereix als lloguers. Comerç i restauració, a l’haver estat obligats a tancar les seves portes des del primer moment en la seva immensa majoria (excepte alimentació, estancs i farmàcies, fonamentalment), poden acollir-se a la causa de força major per a exigir davant un jutge condonacions de la renda, un escenari que des del front dels grans propietaris s’està intentant evitar amb la sol·licitud de l’establiment d’un marc, encara que ells mateixos difereixin sobre quin seria l’òptim.