04/04/2019
Per: Cinco Días
Igual que els bancs s’estan posant les botes venent assegurances, les asseguradores volen compartir el pastís del mercat de productes financers. Sota el paraigües de les pòlisses d’assegurances de vida hi ha un ampli ventall de vehicles que permeten des d’acumular un petit estalvi per a un imprevist fins a invertir o estalviar per a la jubilació.
La col·lecció de productes financer-asseguradors és àmplia i complexa. Estan les assegurances d’estalvi a llarg termini (Sialp), els plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIAS), els plans de previsió assegurats (PPA), les assegurances de rendes vitalícies, els unit linked...
En total, hi ha més de 180.000 milions d’euros acumulats en aquest tipus de productes. Més diner del que hi ha estalviat en plans de pensions.
El problema per a estalviar a través d’aquest tipus de fórmules és que els productes estan menys estandarditzats que els dipòsits, els fons d’inversió o les pensions individuals. I que hi ha més opacitat en les comissions aplicades.
“Tots els assegurats d’estalvi inclouen unes provisions matemàtiques, que es el que realment s’inverteix, juntament amb unes despeses de comercialització, d’administració i despeses tècniques. En alguns casos, aquestes comissions de comercialització són abusives”, explica Carlos Lluch, director tècnic de la corredoria Lluch & Juelich i expert en aquest tipus de pòlisses.
Els productes de vida estalvi són una fórmula perfectament vàlida per tal d’estalviar o invertir, tenen la supervisió de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP) i una regulació rigorosa per garantir els nivells de solvència de les asseguradores que els comercialitzen. Tot i això, convé tenir en compte alguns aspectes a l’hora de contractar-los per no emportar-se cap ensurt.
La pàgina web de la patronal del sector, Unespa, inclou un apartat en el que s’explica amb tot detall com funciona cada una d’aquestes pòlisses.
- Conèixer bé el producte
Hi ha una assegurança de vida estalvi per a cada finalitat i és molt important saber exactament què s’està contractant. Per exemple, els plans de previsió assegurats (PPA) són l’equivalent assegurador als plans de pensions privats. La seva regulació és molt similar. Només es poden rescatar en el moment de la jubilació o en alguns casos especials (atur, malaltia...). A més, tenen l’avantatge fiscal de que permeten desgravar-se de l’IRPF la quantitat aportada, fins a un límit de 8.000 euros.
Els Sialp, també coneguts com a plans estalvi 5, s’assemblen més a un dipòsit. Tenen una interessant exempció fiscal si l’estalvi es manté durant cinc anys i ofereixen un grau de seguretat sobre la recuperació del capital molt important.
Altes productes, com els PIAS, tenen l’atractiu de no tributar pels rendiments obtinguts sempre que el diner s’hagi mantingut durant més de cinc anys i s’utilitzi per a constituir una renda vitalícia. El tipus d’interès està garantit.
- Compte amb el tipus d’interès
Per al particular, algunes de les assegurances d’estalvi es poden semblar a una imposició a termini fixe d’una entitat financera (el que es coneix com un dipòsit bancari): deixo uns diners a l’asseguradora i, cada cert temps, percep un tipus d’interès. Malgrat tot, en el cas de les pòlisses d’estalvi aquests rendiments no són tant evidents.
“La dada d’interès tècnic que apareix en els fullets sovint només serveix per a confondre”, apunta Lluch. Els venedors d’aquests productes, quan són agents, es queden amb una comissió, que es descompta de l’aportació.
Per això és molt important que l’asseguradora expliqui amb claredat tots els aspectes del producte: quants diners es cobraran quan acabi el contracte, quines possibilitats hi ha de rescatar abans de temps, quines comissiones es paguen, qui assumeix els riscos...
- Tenir molt present qui està venent el producte
Hi ha moltes formes de contractar una assegurança de vida estalvi. Pot ser un banc qui ho ofereixi, o un empleat de Mapfre, Caser o una altra asseguradora, o un corredor d’assegurances que treballa per a diverses companyies, o un agent que treballa en exclusiva per a una sola firma. El que sigui una persona o una altra qui ven el producte pot afectar molt a les comissions que es paguen.
“En diversos estudis de camp que hem realitzat hem comprovat que quan els bancs comercialitzen pòlisses de vida cobren més comissions que altres canals”, explica Isidre Martínez, director de la consultora Global Actuarial.
D’acord amb les dades facilitades per la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, els operadors de banca/assegurances cobren, de mitjana, una comissió sobre primes del 47% en les noves vendes de pòlisses de vida, mentre que en el cas dels corredors és del 7%. Els bancs solen utilitzar aquest producte com a complement en les hipoteques amb descompte: el que el client s’estalvia al pagar un menor diferencial sobre euríbor ho acaba pagant al contractar una assegurança cara.
- Per a què vull estalviar?
Abans de contractar qualsevol producte financer és important tenir molt clara la finalitat. Vull acumular un capital per tal de que sigui un complement per a la meva pensió de jubilació? Vull tenir una mica de diners per a imprevistos? Vull invertir i obtenir la màxima rendibilitat?
A l’haver una gama de productes asseguradores tant àmplia, cada client pot tenir el vehicle que necessita.
En el cas de que la vocació principal sigui la inversió, el format unit linked és el més idoni. Permet accedir a fons d’inversió, però amb la carcassa d’una pòlissa de vida. El client és qui assumeix tot el risc. Totes les grans asseguradores: Mapfre, Generali, Catalana Occidente, Axa, Santalucía, Allianz, Caser... tenen un ampli ventall de unit linked que permeten invertir en els mercats borsari de tot el mon, així com en emissions de deute d’Estats i de companyies. En aquest cas, és fonamental comptar amb algun tipus d’assessorament a l’hora de contractar el producte.
Si l’objectiu és acumular uns petits estalvis per a imprevistos, els plans estalvi 5 (Sialp) poden ser una bona alternativa, encara que és important saber les característiques.
Per a completar la pensió de jubilació estan els PPA, l’equivalent assegurador als plans de pensions. També poden servir per a aquesta finalitat els PIAS, sempre que el particular estigui disposat a convertir els seus estalvis en una renda vitalícia o financera. A més, existeixen les assegurances que garanteixen un capital, i que no tenen avantatges fiscals específiques ni límits a la hora de la retirada del diner.
- Assessorament independent
Els bancs han de ser cada vegada més escrupolosos a l’hora de vendre productes financers. La nova regulació Mifid 2 obliga a realitzar test d’idoneïtat, explicar clarament les comissions de cada producte, aclarir si perceben diner per la comercialització... malgrat tot, en el cas de les asseguradores la normativa en qüestió de comercialització no és tan exigent.
“És important que el particular que va a contractar aquesta mena de productes tingui algun tipus d’assessorament independent, per a veure quina pòlissa s’ajusta a les seves necessitats i quin és el nivell de despeses i de comissions que haurà d’afrontar”, explica Carlos Lluch.