23/01/2019
Per: api.cat
El decret llei que va aprovar el Govern de Pedro Sánchez per canviar el mercat dels lloguers ha durat 35 dies. La seva convalidació va ser rebutjada ahir amb els vots de PP, Units Podem, Ciutadans, ERC, UPN, Bildu i Fòrum Astúries. La norma, que ampliava fins als cinc anys la durada mínima dels contractes, va obtenir el suport del PSOE, PDECat, PNB, Compromís, Coalició Canària i Nova Canàries, però aquests vots no van ser suficients per a la convalidació. Es tracta del quart decret llei que es tomba des que és vigent la Constitució del 1978 i el primer de Pedro Sánchez.
Podem va ser el partit amb més responsabilitat a l'hora de deixar el PSOE a l'estacada (el seu soci en el projecte de pressupostos d'aquest any) al votar en contra de la nova legislació perquè no inclou una limitació en els preus del lloguer. Amb aquesta decisió el Govern central no va poder tirar endavant els canvis promoguts pel Ministeri de Foment, publicats el passat 18 de desembre al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Amb la no-convalidació de la nova norma es produeix una paradoxa: "Els contractes que es van firmar entre el 18 de desembre i el 22 de gener estaran subjectes a un règim especial", explica Francisco Javier Fajardo Fernández, professor de dret civil de la Universitat de Navarra. És a dir, que aquells propietaris i llogaters que van firmar un contracte de lloguer d'habitatge durant aquells dies estaran emparats sota el paraigua en el qual es recollien els canvis. De la mateixa opinió és Joaquín Macías, associat sènior del dret immobiliari del despatx d'advocats Ashurt, que comenta que "els contractes firmats durant la vigència del reial decret s'acullen al que s'hi establia".
Al contrari, els contractes anteriors i els que es firmin a partir d'avui es regiran per la legislació que hi havia anteriorment, la llei 29/ 1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans (LAU).
Entre els canvis que fixava el reial decret derogat destacaven tres aspectes. D'una banda, l'ampliació del termini de pròrroga obligatòria dels contractes d'arrendament d'habitatge de 3 a 5 anys (o 7 si l'arrendador era persona jurídica).
Per un altre, es limitava el propietari a exigir com a màxim dues mensualitats de fiança. Finalment, si l'arrendador era persona jurídica (societat o empresa) s'havia de fer càrrec de les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte.
Per a Antonio Carroza, conseller de l'empresa Alquiler Seguro, "aquest reial decret es va aprovar sense el consens dels agents. No va agradar ni a propietaris, ni a llogaters. I ahir es va veure que tampoc no agradava als partits polítics". Aquest expert explica que malgrat que els canvis tractaven de promoure mesures a favor del llogater, en última instància incrementava els preus perquè incloïa mesures en les quals la relació propietari-llogater "es desequilibrava a favor d'aquest últim, amb la qual cosa el primer optava per apujar el preu d'arrendament mensual com a contrapartida".
El PDECat va votar a favor del decret perquè havia pactat amb el Govern mesures fiscals a favor del lloguer d'habitatges en aquelles comunitats en les quals sí que hi ha índexs de referència de preus, com és el cas de Catalunya, País Basc i la Comunitat Valenciana. Per exemple, s'habilitava als ajuntaments la possibilitat d'establir bonificacions de fins al 95% en la quota de l'IBI per als habitatges subjectes a lloguer de preu limitat.
Amb la derogació, aquestes mesures fiscals queden també en l'aire. Al contrari, ERC va votar en contra perquè el decret no inclou un índex que limiti els preus abusius dels lloguers a les grans ciutats i no es frenen les compres massives dels fons d'inversió immobiliaris.
La ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, va lamentar des de Brussel·les el rebuig en el Congrés al decret llei de mesures urgents al mercat del lloguer, perquè es tractava d'"un projecte ambiciós, que aturava un problema social".
Els altres set decrets llei que ha portat el Govern central al Congrés sí que han tirat endavant. Eren mesures urgents per apujar pensions i sous del sector públic, així com per impulsar mesures fiscals, eines macroprudencials, directives sobre transport, el desenvolupament de les comarques mineres i el cinema.