20/11/2018
Per: La Vanguardia
L’any 2018 no està essent bo per als plans de pensions. Les darreres dades publicades por Inverco, la patronal del sector, llancen que la rendibilitat mitjana ponderada dels plans de pensions del sistema individual acumula una caiguda del 3,31% en els darrers dotze mesos fins al passat 31 d’octubre. En el cas dels plans de renda variable i renda mixta els descensos han estat del 5,10 i de 4,12 respectivament sense que cap de les categories hagi aconseguit creixement en el que va d’any.
L’evolució dels mercats financers és el motiu principal, però després d’anys de recuperació aquesta evolució està servint com a detonador per tal de que les entitats financeres facin acte de contrició i reconeguin, per primera vegada en públic que els plans de pensions no seran el producte financer particular que compensi el, també previsible, descens de les pensions públiques.
Els plans de pensions no convencen
“Després de 30 de comercialització s’ha de reconèixer que el producte comercialitzat com a plans de pensions ha fracassat”, ha estat la contundent frase pronunciada per Francisco Giménez Bosch, director d’Assegurances de Santander España durant la seva intervenció aquest dimarts al Vint-i-cinquena Trobada del Sector Assegurador organitzat per Deloitte, Mapfre i ABC.
“És un producte que està mal concebut, a molts clients els costa entendre-ho i a més no hi ha interès públic per conscienciar als clients de la necessitat de l’estalvi a llarg termini”, han estat algunes de les raons que ha esgrimit Giménez Bosh per a explicar aquest inusitat exercici d’autocrítica.
No ha estat l’únic dels participants de la trobada que s’ha mostrat obertament pessimista sobre l’actual model d’estalvi personal a llarg termini. “En aquests moments tampoc podem oferir uns plans d’estalvi ( PIAS, etc) atractius per al nou diner que busca rendibilitat”, ha reconegut també el Sr. Rodrigo Galán, director del Grupo Financiero de IberCaja.
El sector confia en els plans d’empresa
Això no vol dir que els més de vuit milions de partícips que en aquests moments tenen invertits els seus estalvis estiguin davant d’una nova situació. “Les carteres actuals es mantenen sense cap problema, però és complicat que hi hagi noves entrades”, comenta Galán.
Tal i com mostren les dades d’Inverco, el que passa és que qui té un pla de pensions el manté, excepte excepcions, però les aportacions cada vegada són més escasses. Més enllà de la culpa atribuïble a la mala evolució dels mercats financers en la rendibilitat dels fons de pensions, els mateixos bancs han entonat el seu “mea culpa”. “Ens gastem cada any més de 100 milions d’euros en campanyes comercials per robar-nos uns clients a altres entre entitats, però no aconseguim engrandir el negoci”, ha reconegut el directiu de Seguros Santander España.
La situació d’indefinició sobre què passarà en el futur amb les pensions tampoc ajuda. És per això, que en els múltiples esdeveniments que està celebrant el sector assegurador en les darreres setmanes ja no es parlava com en d’altres anys, de que els plans de pensions privats són el complement necessari per a la jubilació pública. Al 2018, entitats financeres i la patronal de les assegurances no es cansen de posar el focus en els plans de pensions d’empreses.
Gran Bretanya, el model a seguir
Un producte financer, pràcticament estancat a Espanya, que consisteix en que és l’empresa la que canalitza l’estalvi a llarg termini dels seus treballadors amb aportacions tant de l’empresa com del treballador. La seva efectivitat s’ha constatat al País Basc, on es gestiona a través de Mutualitats, sobre tot, a Gran Bretanya que és el país de referència per a aquesta transformació. És en el desenvolupament d’aquest sistema d’inversió a llarg termini on s’estan carregant les tintes des del sector.
A nivell individual guanyen cada vegada més terreny les assegurances d’estalvi i inversió, unit link tal i com se les anomena en el sector. És una assegurança de vida que exigeix un pagament periòdic de prima. Aquesta quantia es destina en part al concepte d’assegurança de vida i la resta s’inverteix com si fos un fons d’inversió. No es garanteix el capital com els fons de pensions, però a canvi del risc hi ha més beneficis si tot va bé. “Ja no podem garantir com fa anys una seguretat de la inversió i rendibilitat per a tota la vida. Ara, s’ha d’apostar per formar als clients i oferir assegurances amb rendibilitats atractives”, assegura Rodrigo Galán.
El ressorgir de l’assegurança d’estalvi i inversió
Els Unit Link van estar més o menys de moda abans de la crisi. És un producte molt atractiu per a les entitats financeres ja que capta les aportacions dels estalviadors de per vida, però la rendibilitat que oferien llavors i el risc que implicaven xocaven amb els dipòsits o els mateixos plans de pensions que oferien rendibilitat i seguretat.
L’actual entorn de mercat i la caiguda dels tipus d’interès ha fet que es quedin quasi sense competència i per això ara la tendència és reprendre la seva comercialització.
Giménez Bosch va més enllà. “S’ha de canviar absolutament el concepte d’estalvi a llarg termini”, assegura. Això implica aconseguir productes amb veritables incentius fiscals, no només un endarreriment d’impostos, com passa ara amb els plans de pensions. Respecte als plans d’empresa, el directiu de Seguros Santander comentava que “no val amb que els gestioni només l’empresa, els treballadors han de tenir llibertat per a decidir què es fa amb les seves aportacions”.
Ganxos per al canvi del pla de pensions
Les versions d’aquests dos directius han estat, sens dubte, les més directes, però no les úniques. El sector assegurador en el seu conjunt està alineat i porta setmanes insistint en la idea de que ha arribat el moment de donar un pas endavant i reformar profundament el concepte d’estalvi previsor i els plans de pensions tal i com els hem conegut fins ara.
Però mentre això passa, ens enfrontem davant un nou final d’any de carrera generalitzada entre les entitats financeres per captar clients que canvien el seu pla de pensions d’una entitat a altra.