14/11/2018
Per: el Periódico
El Congrés dels Diputats ha acordat que els bancs passin a haver d’assumir la majoria de les despeses de constitució de les hipoteques. La Comissió d’Economia de la Cambra alta ha pactat aquest dimarts que les entitats financeres hagin de fer-se càrrec dels costos de gestoria, notaria i registre, mentre que el pagament de la taxació l’haurà d’abonar el client, que també haurà de pagar les còpies addicionals de les escriptures que sol·liciti, però no la primera.
L’esmena al projecte de llei de contractes immobiliaris que va elaborar el Govern anterior ha tirat endavant amb un recolzament ampli dels grups parlamentaris, però no unànime. El portaveu socialista a la comissió, Gonzalo Palacín, ha explicat que la mesura busca donar "seguretat jurídica a totes les parts i evitar la litigiositat" que s’ha produït després d’anys en què les "coses no s’han fet bé". Units Podem no està d’acord amb aquest repartiment perquè vol que els bancs hagin d’assumir totes les despeses, inclòs el de la taxació.
El diputat socialista ha explicat que la taxació la pagarà el client perquè la futura llei li permetrà sol·licitar l’esmentada valoració de l’immoble a l’empresa que vulgui (fins ara era habitual que el banc imposés la companyia, moltes vegades una del seu propi grup). La norma pretén que el client pugui portar la seva taxació a diferents bancs per veure quines condicions hipotecàries li ofereixen. Per a això, s’inclourà en el text legal una disposició addicional que homologarà les taxacions, de manera que siguin vàlides davant de qualsevol entitat.
Cooperatives i Sareb
La Comissió també ha negociat portar a una disposició addicional del projecte de llei l’impost d’actes jurídics documentats per resoldre alguns errors del reial decret del Govern de la setmana passada. Així, Ciutadans ha proposat unes modificacions perquè les cooperatives de crèdit i la Sareb passin a estar obligades a pagar el tribut, igual com els bancs i les caixes, mentre que les entitats continuaran estant exemptes quan concedeixin una hipoteca a l’Estat, els partits polítics i l’Església, entre altres institucions. Aquesta modificació encara no s’ha votat, però els partits creuen que tirarà endavant.
Els partits també han pactat que la llei reculli l’opció que tenen les parts de pactar la dació en pagament (l’entrega de l’immoble o dels ingressos obtinguts per la seva venda per saldar el deute), una possibilitat que ja està reconeguda en la llei hipotecària del 1946 que es vol reforçar ara amb una exigència de més transparència en la informació al consumidor. La majoria s’ha oposat, així, a obligar les entitats a haver d’acceptar la dació en pagament per sistema, com proposava Units Podem.
Aspectes sense tancar
La Comissió d’Economia tenia previst reunir-se dimarts de la setmana passada per incorporar al projecte de llei de contractes hipotecaris la decisió del Tribunal Suprem sobre l’impost d’actes jurídics documentats. El retard de la sorprenent sentència de l’alt tribunal, que obligava els clients a pagar el tribut, sumat al canvi legal aprovat pel Govern perquè l’abonin els bancs, va portar els grups parlamentaris a posposar la trobada fins aquest dimarts. La ponència de la comissió ha aconseguit tancar diversos acords fins a l’article 20 del projecte de llei, però encara queden per negociar 27 articles més i diverses disposicions addicionals, transitòries i finals.
El més ardu dels punts que queden per pactar és el que preveu endurir les condicions perquè les entitats puguin declarar el venciment anticipat del crèdit per incompliment de l’hipotecat, pas previ per iniciar el procés d’execució, alçament i desnonament. L’Executiu anterior volia que les entitats poguessin iniciar-lo si l’hipotecat havia deixat de pagar les quotes durant nou mesos (fins al 2013 eren tres) i la quantitat en mora equivalia al 2% del capital del crèdit o al 4% si es produïa en la segona part de la vida del préstec. Els socialistes proposen elevar aquests límits al 3% i al 7%, respectivament. Un altre aspecte pendent és si finalment hi haurà o no sancions per a les entitats que no examinin degudament la solvència del seu client abans d’atorgar-li el crèdit.
Terminis
Al Govern li apressa la tramitació del projecte de llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, ja que ve imposat per la necessitat d’incorporar a l’ordenament jurídic espanyol una directiva comunitària la transposició de la qual ja acumula un retard de més de dos anys i mig des que va vèncer el termini per a la seva aprovació previst en la directiva europea (març del 2016). Com a conseqüència d’aquest retard, Espanya està exposada a un risc de sanció milionària (105.000 euros al dia) per part de la Comissió Europea si la definitiva aprovació de la nova llei no es produeix en les pròximes setmanes.
Els grups parlamentaris es tornaran a reunir dimarts de la setmana que ve i creuen possible tancar llavors la ponència. La seva intenció és que el projecte es voti en la Comissió d’Economia la setmana següent. Per portar-lo al ple del Congrés s’haurà d’esperar fins a principis de desembre a causa de les eleccions andaluses. Després passarà al Senat, on el Govern ha instat que s’estudiï per tràmit d’urgència. La previsió és que la llei no entri en vigor fins després de Reis.
JAVIER LIZON