El TC tomba una part de la llei catalana que limita el preu dels lloguers

Revés judicial del Tribunal Constitucional (TC) a les famílies que viuen de lloguer a Catalunya. L'alt tribunal ha fet oficial que tomba fins a set articles de la llei catalana que regula (i limita) el preu dels lloguers, la llei 11/2020. Al ple d'ahir els magistrats van decidir resoldre, a favor del PP, el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el partit contra aquesta norma. Així ho avançava aquest migdia El Periódico i posteriorment ho ha confirmat el Sindicat de Llogateres, que s'ha afanyat a dir que la sentència "beneficia el lobi immobiliari". La resolució oficial del TC que confirma l'anul·lació de la norma, però, no s'ha fet pública fins aquesta tarda. "A efectes pràctics, part de la llei queda tombada en el moment en què es fa pública la resolució del TC", corroboren els portaveus del sindicat, que va ser l'impulsor de la norma.

El Constitucional al·lega, en la seva decisió, que els articles anul·lats –que fan referència sobretot als contractes que s'han de signar a les zones denominades com a "tensionades"– suposen "una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l'Estat", que, segons la Constitució, és qui té la potestat de regular les bases contractuals en matèria civil.

La decisió ha provocat el rebuig tant del moviment en favor del dret a l'habitatge com dels partits polítics catalans que van donar suport a la llei: JxCat, ERC, comuns i la CUP. La proposta va entrar al Parlament el juliol del 2020 –després de mesos de redacció i configuració entre el Sindicat de Llogateres i la conselleria de Justícia– i va ser aprovada al setembre per 71 vots a favor (JxCat, ERC, comuns i CUP) i 63 en contra (PSC, Cs, PP, PDECat i Demòcrates) i amb un gran consens social avalat pel suport de més de 4.000 entitats socials catalanes. En una compareixença conjunta entre sindicat i partits, aquesta mateixa tarda, la portaveu del moviment per l'habitatge, Carme Arcarazo, ha assenyalat que el TC "ha fet la feina brutal a la dreta i a la patronal immobiliària". "El que ha passat avui és realment gravíssim –ha insistit Arcarazo–. La sentència deixa desprotegides més de 160.000 famílies que havien signat un contracte amb aquesta llei i també el conjunt de ciutadans que se'n podria haver beneficiat pròximament". La resolució del TC, però, apunta que la suspensió de la llei és "a futur" i, per tant, els contractes signats fins al moment mantenen les seves condicions.

"Aquesta llei va ser una victòria històrica i s'ha demostrat exitosa", ha recordat l'altre portaveu del sindicat, Enric Aragonès, que ha remarcat que "és tan efectiva pels veïns que s'han acollit a la regulació ajuntaments de tots els partits polítics, fins i tot dels que hi van votar en contra". Els partits que van donar suport a la norma han coincidit amb el sindicat que la suspensió parcial d'aquesta llei no els aturarà. "Buscarem la manera de blindar la regulació, per això cal impulsar la LAU catalana", ha dit Marta Vilalta, d'ERC. Els comuns i la CUP també han donat suport a la llei d'arrendaments catalana. "El TC és l’eina del PP per posar-se als serveis dels especuladors", ha afegit de part d'En Comú Podem la diputada Susanna Segovia. Des de la CUP, Montserrat Vinyets ha instat els jutges a aclarir-se: "No pot ser que el CGPJ critiqui la llei d'habitatge espanyola perquè envaeix competències de les comunitats i que uns dies després el TC digui que el problema de competències és que la competència és del govern espanyol". Per la seva banda, des de Junts (el partit que va posar més esmenes a la llei) la diputada Glòria Freixa ha apostat per "analitzar bé" la decisió judicial i seguir legislant però de manera "més fiable".

Una llei que "funciona"

En l'últim any i mig, segons les dades publicades per l'Incasòl, la llei ha servit per contenir o rebaixar el preu dels lloguers en molts dels municipis que s'havien adherit a la qualificació de mercat tens –precisament la part de la regulació que el TC deixa sense efecte– i ha beneficiat, segons els càlculs del sindicat, més de 160.000 llogaters l'últim any. Segons els seus càlculs, des que va entrar en vigor el preu dels lloguers s'havia abaixat una mitjana d'un 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana.

A banda de la compareixença pública d'aquesta tarda, els portaveus del sindicat ja han avançat que s'està preparant una trobada d'urgència amb el Govern que es concretarà les pròximes hores. A més, també han fet una crida a la ciutadania per protestar contra la decisió del TC dissabte a les sis de la tarda.

Lluny d'aquestes opinions, a l'altra banda, aquesta tarda el sector immobiliari ja començava a celebrar la decisió del TC. El portaveu del portal Idealista, Francisco Iñareta, s'ha afanyat a dir que la suspensió "suposa una boníssima notícia per al mercat del lloguer a Catalunya". "La suspensió, tot i que era esperada, suposa un alleugeriment per als propietaris i sobretot per a les famílies, que durant aquest temps han patit en carn pròpia les dificultats per trobar habitatge", diu Iñareta, que manté que la llei ha reduït l'oferta de lloguer i no ha tingut impacte en els preus. "Les autoritats catalanes haurien de prendre'n nota", remata.

Escenaris oposats a Catalunya i Madrid

I mentre a Catalunya la llei promoguda pels moviments per l'habitatge digne queda escapçada pel TC, a Madrid un acord  in extremis  entre el PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya ha permès al govern espanyol salvar la llei espanyola d'habitatge al Congrés . La norma espanyola, que pretén fer extensiva la regulació dels lloguers a tot l'Estat, està inspirada, precisament, en la norma catalana que ara queda retallada, tot i que els experts qualifiquen l'espanyola de més "descafeïnada" o limitada. Així, el compromís de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, de respectar el marc competencial de les autonomies ha comportat que els republicans votin en contra de les esmenes de devolució del text de l'executiu, que ara podrà seguir endavant. Vilalta ha explicat que els republicans han acceptat tramitar la llei estatal perquè "tot i que el punt de partida és nefast", això permetrà "millorar-la, respectant les competències de les comunitats".