93 794 31 68

Canvis fiscals en l’habitatge, un món d’incertesa

26/10/2020
Per:   inmonews

Canvis fiscals en l’habitatge, un món d’incertesa

El Govern ha aprofitat l’aprovació del Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal en el darrer Consell de Ministres per incloure una modificació que afecta a l’Impost de Patrimoni, a l’Impost de Successions i Donacions (ISD) i a l’Impost de Transmissions Patrimonials-Actes Jurídics Documentats (ITP-AJD). Canvis quina tramitació ja han començat al parlament i que omplen de dubtes als experts fiscals.

Dins de les mesures estimades es troben:

  • La limitació a 1.000 euros dels pagaments entre empresaris.
  • La finalització de les amnisties fiscals.
  • Reducció del límit de deute amb Hisenda.
  • Més vigilància sobre les criptomonedes.

El Ministeri d’Hisenda detalla que “donada l’elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i drets afectats per aquests impostos, se porta a terme una reforma para donar seguretat jurídica a contribuents i administracions tributàries, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem”.

“En el cas de béns immobles, el valor de referència del Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de forma objectiva”.

Això es tradueix en que la base imposable que s’utilitza en aquests dos impostos ja no serà el valor real dels immobles, si no el seu valor de mercat; és a dir, el valor de referència que estableixi la Direcció General del Cadastre.

Segons el fisc, “en totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades i formalitzades davant de fedatari”. Això significa que es calcularà a partir dels preus de les transaccions dels immobles i que siguin facilitats pels notaris i els registradors.

L’executiu insisteix en que els nous càlculs es realitzaran en base a “unes regles tècniques justes i transparents i es fixarà per Cadastre mitjançant un garantista procediment administratiu per al seu general coneixement”, els experts tenen dubtes sobre com aconseguirà la normativa complir amb tots aquests compromisos.

La nova forma de valoració, malgrat basar-se en transaccions reals, mai podrà tenir en compte les circumstàncies pròpies de cada immoble, ni el seu estat de conservació, o el fet d’haver estat reformat o no.

Recordem que la Hisenda autonòmica ja no haurà d’enviar a un pèrit a visitar ‘in situ’ cada immoble venut, heretat o donat, ja que la base imposable serà el valor de referència que fixi el Cadastre. Això contrasta amb la situació actual, en la que els Tribunals exigeixen una valoració individualitzada de l’immoble i, en la majoria dels casos, la visita del pèrit a l’immoble.

 “El Govern prefereix canviar la norma, abans que adequar les seves pràctiques a la jurisprudència dels Tribunals”.

En aquest sentit, Luis del Amo, secretari tècnic del Registre d’Economistes Assessors Fiscals del Consell General d’Economistes, recorda que els canvis fiscals afectarien a la tributació.

Carlos Cruzado, president dels Tècnics d’Hisenda (Gestha), per la seva part, sosté que el fet de fixar un únic valor “permetrà reduir la litigiositat i augmentar la transparència, com admet el Govern”, encara que no només veu aspectes positius.

Està per veure com s’arribarà a aquests valors de referència i si efectivament les regles seran justes. S’està plantejant que l’entrada en vigor d’aquesta normativa sigui transitòria, però tot això requereix un reglament que desenvolupi com es materialitzarà. L’ideal seria que els canvis entressin en vigor quan estigui aquest reglament, no antes, y que, de alguna manera, es tingui en compte el cas individual de cada immoble, a més de que s’aconsegueixi un valor ajustat al mercat real”, afegeix.

Cruzado també posa sobre la taula que aquests canvis suposaran “un treball ingent per al Cadastre”, cosa que podria provocar un col·lapse  de l’organisme (que al 2020 compta amb prop de 2.260 treballadors públics) i dificultar la consecució de l’objectiu inicial: que aquest valor de referència es publiqui amb caràcter anual per tal de que s’ajusti a l’evolució del mercat.

Tant el president dels Tècnics d’Hisenda com el soci del despatx Ático Jurídico i el secretari tècnic del Registro de Economistas Asesores Fiscales reconeixen que les modificacions es traduiran en una pujada d’impostos en molts casos. Un alça que s’emmarca en els objectius del Govern de recaptar entre 2021 i 2022 prop de 9.000 milions d’euros addicionals a través de la creació de noves figures tributàries (‘taxa Google’) o la pujada d’altres ja creades (l’IVA de les begudes ensucrades, Societats i previsiblement l’IRPF a les rendes altes). Un exemple evident és en l’Impost sobre Patrimoni.

En aquest cas els contribuents han de declarar els immobles de la seva propietat conforme al més gran d’aquests tres valors: el cadastral, el comprovat per l’Administració o el d’adquisició. Però l’aprovació de la nova Llei afegirà un quart valor: el de referència de Cadastre”. I afegeix que “aquest nou valor de mercat afectarà a qui tinguin immobles amb un valor d’adquisició o cadastral molt baix, ja que estaran obligats a tributar, quan abans no ho havien de fer”.

En aquesta línia, Luis del Almo creu que “els més perjudicats seran els que tinguin immobles molt antics, quin valor cadastral serà segurament molt baix respecte al valor de referència”. En aquest cas, insisteix el secretari tècnic del Registro de Economistas Asesores Fiscales del Consejo General de Economistas, “fins i tot es poden veure discriminats”.

Novetats

La nova normativa deixarà al contribuent en una situació molt més incòmoda que fins ara. I és que aquest valor de referència oficial aprovat pel Cadastre es pressuposa cert, excepte prova del contrari. 

Una vegada que entri en vigor, el contribuent serà l’encarregat de demostrar que l’immoble té un valor de mercat inferior al que diu el Cadastre. Suposa, per tant, un traspàs de la càrrega de la prova, ja que ara serà el contribuent el que hagi de provar quin és el valor real d’un immoble.

Aquest prova podrà consistir en :

  • L’aportació d’unacta notarial per tal d’acreditar l’estat real de l’immoble.
  • També podrà aportar-se un informe pericial, que demostri que el valor de referència no es correspon, amb el valor real de l’immoble.

En definitiva, estem davant mitjans de prova que tindran un cost per al contribuent. 

El president de Gestha insisteix en que, en cas de que hi hagi discrepàncies entre contribuent-Administració o existeixi un error, “la única alternativa que tindrà el contribuent serà el recurs”.

Sense oblidar que sempre hi ha la taxació pericial contradictòria per a reclamar el que marquen les autonomies, encara que això suposa un cost per al contribuent.

També recomana crear un canal senzill per tal de que els contribuents puguin, de forma individual, reclamar el valor de referència d’un immoble sense que existeixi una operació immobiliària de per mig.

Hisenda explica que aquest nou ús del valor de referència “compta amb el recolzament de les Comunitats Autònomes de forma unànime i la norma que se presenta és fruit del consens aconseguit en el Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, òrgan interadministratiu en el que estan representades les CCAA, juntament amb el Ministeri d’Hisenda i l’Agència Tributària”.

Tot apunta a que la seva implantació serà ràpida. L’Executiu insisteix en que totes les autonomies “han manifestat la seva voluntat de subscriure, de forma imminent, convenis de col·laboració amb l’Estat per a la coordinació d’actuacions relatives al valor de referència”.

Fonts d’Hisenda expliquen que el Projecte es farà públic de forma imminent. A més, serà necessari el desenvolupament d’un reglament on s’especifiqui com s’establirà el valor de referència, quin tipus de factors d’avaluació s’inclouran i si es facilitarà que el contribuent recorri.

El Govern no descarta que l’entrada en vigor definitiva de la normativa,  pugui tardar mesos. Els experts, creuen que podria estar operativa durant el primer trimestre de 2021.

 



Comparteix aquesta noticia a: