Catalunya puja al màxim del 2% l’impost sobre les hipoteques

El Govern català ha aprovat aquest dimarts un decret pel que el tipus impositiu que ara paga la banca en l’impost d’actes jurídics (AJD) augmenta del 1,5% al 2%. S’estima que aquest canvi legal permetrà a la Generalitat recaptar 81,9 milions d’euros més a l’any.

L’impost sobre actes jurídics documentats grava, sobre tot, la constitució de préstecs hipotecaris i és recaptat per les comunitats autònomes. Es tracta d’un tribut que l’any passat va ser objecte de polèmica degut a diverses sentències creuades del Tribunal Suprem sobre qui l’havia d’abonar, si la banca o el client. Aquest debat es va tancar amb la intervenció del Govern per tal de que a partir d’aquell moment recaigués el seu pagament en les entitats bancàries. En l’actualitat, les comunitats graven la constitució d’hipoteques amb una taxa que varia entre el 0,4% i el 2%.

A més d’aquest augment del AJD que converteix a Catalunya en la comunitat amb el tipus d’impost més alt, el decret llei de mesures tributàries urgents y de lluita contra el frau fiscal de Catalunya contempla altres mesures tributàries, que foren desgranades ahir per Meritxell Budó, portaveu del Govern. Destaca l’alça del gravamen sobre les emissions de l’aviació aèria, que passa de 2,5 a 3,5 euros por kilogram de diòxid i amb el que s’espera ingressar 1,8 milions més a l’any. També ha augmentat la pressió fiscal sobre les apostes esportives presencials, amb un tipus únic del 15% en front de les esportives i al 13% per a les generals. Amb això es preveu recaptar uns altres 1,3 milions més a l’any. La inclusió com a subjectes passius als fons de titulització que són titulars de grans paquets d’habitatges buits és una altra de les mesures contemplades.

El Govern estima amb aquestes mesures elevar la recaptació en 88,2 milions a l’any. No obstant, el decret haurà de ser aprovat pel Parlament de Catalunya abans de la seva entrada en vigor, donat que aquestes iniciatives estaven inicialment contemplades en els Pressupostos de la Generalitat per al 2018, que no van aconseguir ser aprovats i que van obligar a prorrogar els de l’any anterior.